Viladrau Municipi d’Osona, a la zona de contacte entre les Guilleries i el Montseny. El terme s’estén als vessants septentrionals del Matagalls (1 694 m alt) i del coll de Sant Marçal, fins al puig de Fàbrega (749 m) i Puig-l’agulla (810 m). Comprèn la capçalera de la riera Major, que recull les aigües del Matagalls i del massís de Sant Segimon. El territori és molt muntanyós, amb importants boscs de roures, castanyers, faigs, alguns avets i pasturatges.
Entre les antigues i importants masies es destaquen les d’Espinzella, on residiren els senyors del castell de Taradell, la Sala, casa pairal de Joan de Serrallonga, can Gat, la Vila, Masvidal, el Pujol de Muntanya, el Noguer, la Noguera, Rosquelles, el Bofill i Molins. El poble (683 h agl [1996]; 821 m alt), a la dreta de la riera Major, és arrecerat a la carena que va del coll de Bordoriol al collet de Gomares. L’església parroquial (Sant Martí), esmentada ja el 898, fou renovada en època romànica (resta part de l’atri o galilea), i posteriorment el 1769. Formava part de la baronia de Taradell, dita també de Taradell i Viladrau, que governaven dos batlles. La localitat esdevingué a la primera meitat del s XX, gràcies a la vinculació de J.Bofill i Mates (autor de La Muntanya d’Ametistes) amb Rosquelles, i de J.Bofill i Ferro amb ca l’Herbolari, lloc de reunió de diversos intel•lectuals i escriptors (Josep Carner, Carles Riba, Marià Manent, Duran i Sanpere, etc); durant la guerra civil hom custodià (1938), davant el perill dels bombardeigs a Barcelona, l’Arxiu General de Catalunya en cinc cases de la població. El municipi comprèn, a més, les masies de Vilarmau i del Pujol de Muntanya, i els veïnats de les Índies, les Corts, les Paitides i Masvidal, els santuaris de l’Erola i Sant Segimon del Montseny i l’ermita de Sant Miquel dels Barretons.
(Referència bibliogràfica: “Viladrau, un munt de noms i d’imatges” de Ferran Tolosa Cabaní)
Parròquia de Sant Martí de Viladrau 