-
Clergat:
Rector: Mn. Aquileu (Achille) Nzamurambaho
-
Organismes Consultius:
Consell Pastoral Parroquial:
– Les seves notes distintives: El Consell Pastoral parroquial “ha de ser estable, representatiu, consultiu, amb un pes molt important en les seves conclusions, i servidor de la comunitat i de la comunió eclesial.”
– Qui en forma part: “El Consell Pastoral Parroquial, presidit pel rector, convé que estigui format pels preveres -i diaques, si n’hi ha- de la parròquia, per representants de les comunitats de vida consagrada residents a la parròquia, per representants dels grups d’acció pastoral parroquial, dels moviments apostòlics, i per altres representants del territori de la parròquia”.
– Funcions bàsiques: El Consell Pastoral Parroquial ha de “programar, animar, coordinar i revisar la globalitat de l’acció pastoral de la parròquia aplicant el pla de pastoral diocesà”.
Consell Parroquial per als assumptes econòmics:
> El Consell Parroquial per als Assumptes Econòmics ha d’estar constituït en totes les parròquies i cal procurar que les persones que en formen part estiguin preparades degudament per a aquest encàrrec.
> El rector de la parròquia ha de comptar amb la col·laboració del Consell Parroquial per als Assumptes Econòmics en l’administració i conservació dels béns de la parròquia. Al mateix temps vetllarà perquè es doni informació clara, autèntica i transparent de la gestió econòmica.
> Entre els béns amb què pot comptar la parròquia s’ha de tenir una cura especial dels que formen part del patrimoni artístic i cultural, i subratllar l’especial dimensió pastoral que tenen.
> La gestió econòmica de la parròquia ha d’estar al servei de l’evangelització, ha de tenir en compte la comunió cristiana de béns, tant envers el manteniment de la parròquia i de la seva activitat, que sempre ha d’incloure l’atenció als més pobres, com en relació amb la comunitat diocesana.
> Els béns de la parròquia han d’estar al servei de l’activitat pastoral de la parròquia, això és, al servei de l’anunci de l’evangeli, de la celebració dels sagraments i de la caritat fraterna, sobretot envers els qui sofreixen per manca del que és necessari.
-
Ministeris laïcals:
Josep Astó, ministre extraordinari per a la distribució de la sagrada comunió.
-
Grups Parroquials:
Catequesi:
Catequesi d’infants i adolescents
– Mercè Cornellà
– Conxita Palou
– Joana Maria Sánchez-Lafuente
Direcció cants:
Responsable: Núria Medina
Missa Familiar:
Tercer dissabte de cada mes
Responsables del cant: Núria Medina, Mar Olivé.
Equip de neteja i arranjament floral de l’Església:
– Sra. Carme Morera
– Sra. Maria Serra
-
Celebració dels sagraments:
Baptismes:
Cal determinar el dia i l’hora d’acord amb el mossèn.
Abans de la celebració del baptisme, els pares i els padrins es trobaran amb el mossèn per tal de preparar degudament el ritu del baptisme.
El ritu del baptisme consta de quatre parts: ritu d’acolliment; litúrgia de la Paraula; celebració del sagrament; ritus conclusius.
Sobre els padrins:
En el ritual del bateig dels infants llegim: “Segons un costum molt antic de l’Església, l’adult no és admès al baptisme si no porta un padrí, escollit entre els fidels de la comunitat cristiana, el qual l’ha d’ajudar almenys en la preparació darrera per a rebre el sagrament, i després del baptisme posarà tot l’interès a ajudar-lo a perseverar en la fe i en la vida cristiana.
També en el baptisme d’un infant hi ha d’haver un padrí, que representi tant la família del que ha d’ésser batejat, espiritualment augmentada, com l’Església mare, i que, si calia, ajudi els pares perquè l’infant arribi a professar la fe i la manifesti en la seva manera de viure.
El padrí, escollit per la família, quan es tracta del baptisme dels infants, convé que reuneixi les característiques següents:
– que sigui prou madur per exercir aquest càrrec;
– que hagi rebut els tres sagraments de la iniciació cristiana: el Baptisme, la Confirmació i l’Eucaristia;
– que pertanyi a l’Església catòlica i no li hagi estat prohibit jurídicament d’exercir aquest càrrec.
Cada infant pot tenir un padrí o una padrina, o padrí i padrina; en el ritu del baptisme són esmentats amb el nom de “padrins”.
Els pares cal que facin ben seriosament l’elecció de bons padrins per als seus fills, perquè el padrí no es converteixi en una institució de tràmit i pur formulisme. En elegir-lo no s’han de deixar portar només per raons de parentiu, d’amistat, o de prestigi social, sinó pel desig sincer d’assegurar als seus fills uns padrins que per la seva edat, proximitat, formació i vida cristiana, siguin capaços, quan calgui, d’influir eficaçment en l’educació cristiana dels fillols.
Confirmació:
Es celebra quan hi ha joves inscrits i que fan la catequesi prescrita.
Eucaristia (horari de misses):
Dies festius i festes de precepte:
Dissabtes, a 2/4 de 8 del vespre.
Diumenges, a 2/4 d’1 del migdia.
Missa familiar:
Tercer dissabte de cada mes.
Responsables del cant: Núria Medina i Mar Olivé.
Penitència:
Desprès de la missa dels dissabtes al vespre i dels diumenges al matí.
Per l’Advent i la Quaresma, celebració comunitària de la Penitència. S’anuncien els dies i l’hora oportunament.
Matrimoni:
Cal determinar el dia i l’hora d’acord amb el mossèn. Tres mesos abans del dia del casament cal presentar-se al despatx parroquial per a començar l’expedient matrimonial. Caldrà fer un curset o uns sessions de preparació al matrimoni.
Les parelles que no siguin de la parròquia de Viladrau podran casar-se, si ho desitgen, a l’església parroquial. Cal posar-se en contacte amb el mossèn per al dia i l’hora del casament i fer-ho dos o tres mesos a bans del dia que heu determinat de celebrar el casament
Unció dels malalts (o Santa Unció):
Cal avisar al mossèn.
A qui cal donar la unció dels malalts? En el ritual de la unció dels malalts hi trobem les explicacions següents:
– Als fidels que estan en perill per raó de la malaltia i ancianitat.
– Abans d’una operació quirúrgica, sempre que la causa de l’operació sigui una malaltia perillosa.
– Als ancians, debilitats per la vellesa, encara que no sofreixin una malaltia greu.
– Als nens que ja són capaços de comprendre el sentit d’aquest sagrament.
– Es pot donar a aquells malalts que, havent perdut el coneixement o l’ús de la raó, hom pot suposar raonablement que l’haurien demanat, com a creients que són, si tinguessin l’ús de les seves facultats mentals.
Quan el malalt ja és mort:
– No se li administrarà la santa Unció.
– El prevere l’encomanarà a Déu perquè li perdoni els pecats i l’admeti al seu Regne.
– Si el prevere dubta que el malalt sigui mort, li pot administrar la santa Unció sub conditione.
La part central del ritu de la santa Unció és quan el prevere amb oli sant, ungeix el malalt en el front i en les mans, tot dient:
«Que per aquesta santa Unció i per la seva gran misericòrdia, el Senyor t’ajudi amb la gràcia de l’Esperit Sant.
R/ Amén.
Perquè alliberat dels pecats, et salvi i bondadosament alleugi les teves sofrences.
R/ Amén.»
Sant Viàtic:
El Viàtic és el sagrament del traspàs de la vida.
La comunió en forma de viàtic no es diferencia essencialment d’una altra participació en l’Eucaristia, però marca la darrera etapa de la peregrinació que el cristià va iniciar en el seu Baptisme.
Amb aquesta comunió solemne el malalt ve a completar un itinerari eucarístic començat el dia de la seva primera comunió.
El malalt ha de rebre aquest sagrament en plena lucidesa i, sempre que sigui possible, dintre la missa.
Els fidels en perill de mort imminent tenen el precepte de rebre la sagrada comunió.
« Així com els sagraments del Baptisme, de la Confirmació i de l’Eucaristia constitueixen una unitat anomenada “els sagraments de la iniciació cristiana, podem dir que la Penitència, la Santa Unció i l’Eucaristia, en tant que viàtics, constitueixen, quan la vida cristiana arriba al seu terme, “els sagraments que preparen per a la pàtria” o els sagraments que acaben el pelegrinatge» (Catecisme de l’Església Catòlica) .
-
Altres Actes:
Aplec al santuari de la Mare de Déu de l’Erola:
Últim diumenge de maig.
Goigs:
A Sant Martí de Tours.
Parròquia de Sant Martí de Viladrau 