Quaresma 2016. OBRES DE MISERICÒRDIA CORPORALS
*****
Visita Espiritual a la Verge de l’Erola, Patrona de Viladrau
*****
Pregària a la Verge Immaculada que vam resar tots els qui vam participar en la missa, a l’església parroquial, el dia 8 de desembre, solemnitat de la Concepció Immaculada de Santa Maria Verge.
Verge Immaculada,
Tota Santa, concebuda sens pecat, plena de gràcia,
beneïda per Déu amb tota mena de benediccions espirituals.
Mireu els vostres fills i pregueu per nosaltres.
Ensenyeu-nos a creure,
a posar Déu com a protagonista i Senyor
de la nostra vida, com vós vau saber fer.
Feu-nos dòcils als plans de Déu,
per tal que sapiguem fer nostres les paraules plenes de fe
que vós diguéreu a l’àngel: “que es compleixin en mi les teves paraules”.
Encoratgeu-nos a acompanyar Jesús,
a fer-lo present en el nostre món,
i a ser atrevits per a dir a les persones que ens envolten
el que vós vau dir als servidors de les noces de Canà:
“Feu tot el que Ell us digui”.
Doneu-nos aquella fortalesa
que vós tinguéreu al peu de la creu del vostre Fill,
quan, en la nostra vida, es presentin els contratemps,
el dolor o la mort dels qui estimem.
Feu-nos companyia i doneu-nos ànim per a perseverar en la fe,
per a esperar el cel nou i la terra nova,
per a posar en Déu la nostra esperança i confiança.
Verge Immaculada,
Mare del Salvador, Verge Maria benaurada,
abrigueu-nos a tots amb el mantell del vostre amor.
Parròquia de Sant Martí de Viladrau
********
Estampa-record que es va repartir als feligresos per la festa del patró de la parròquia, sant Martí de Tours (11 de novembre).
********
Amb motiu de la festa del Naixement de la Verge Maria i de la Festa Major de Viladrau oferim aquesta pregària, escrita pel mossèn, que recitarem tots junts, al final de la missa solemne, davant la imatge de la Mare de Déu.
********
Pregària escrita per Bruno Forte, arquebisbe de Chieti-Vasto, i publicada en el llibre “Els colors de l’amor. El matrimoni i la bellesa de Déu”. Editorial Claret, 2011
El capvespre de la vida
serem judicats sobre l’amor
(sant Joan de la Creu)
Crec en Tu, Pare,
Déu de Jesucrist,
Déu dels nostres Pares i Déu nostre:
Tu, que has estimat el món
que no vas plànyer
el teu propi Fill, l’Unigènit,
i el vas lliurar als pecadors,
ets el Déu, que és Amor.
Tu ets el principi sense principi
de l’Amor,
Tu, que estimes en la pura gratuïtat,
per la joia irradiant d’estimar,
Tu ets l’Amor que eternament comença,
la deu eterna de la qual brolla
tot do perfecte.
Tu ens has fet per a Tu,
imprimint en nosaltres
la nostàlgia del Teu Amor,
i contagiant-nosla Tevacaritat
per posar pau al nostre cor inquiet.
Crec en Tu, Senyor Jesucrist,
Fill eternament estimat,
enviat al món per reconciliar
els pecadors amb el Pare.
Tu ets la pura acollida
de l’Amor,
Tu, que estimes en la gratitud infinita
i ens ensenyes que també el rebre és diví
i el deixar-se estimar
no menys diví que l’estimar.
Tu ets la Paraula eterna
sortida del Silenci
en el diàleg sense fi de l’Amor,
l’Amat que tot ho rep
i tot ho dóna.
Els dies de la Teva carn
totalment viscuts en obediència al Pare,
el silenci de Natzaret,
la primavera de Galilea,
el viatge a Jerusalem,
la història de la passió,
la vida nova de la Pasqua de Resurrecció,
ens encomanen el “gràcies” de l’amor,
i fan de nosaltres, tot seguint-te,
aquells que han cregut en l’Amor,
i viuen en l’espera del Teu retorn,
Crec en Tu, Esperit Sant,
Senyor que infons la vida,
que planaves sobre les aigües
de la primera creació,
i vas davallar
sobrela Vergeacollidora
i sobre les aigües
de la nova creació.
Tu ets el vincle de la caritat eterna,
la unitat i la pau
de l’Amat i l’Amant,
en el diàleg etern de l’Amor.
Tu ets l’èxtasi i el do de Déu,
Aquell en qui l’amor infinit
s’obre en la llibertat
per suscitar i contagiar amor.
La Tevapresència ens fa Església,
poble de la caritat,
unitat que és signe i profecia
per a la unitat del món.
Tu ens fas Església de la llibertat,
oberts al que és nou
i atents a la meravellosa varietat
per Tu suscitada en l’amor.
Tu ets en nosaltres ardent esperança,
Tu que uneixes el temps i l’eternitat,
l’Església pelegrina i l’Església celestial,
Tu que obres el cor de Déu
a l’acolliment dels qui viuen sense Déu,
i el cor de nosaltres,
pobres i pecadors,
al do de l’Amor,
que no coneix posta.
En Tu ens és donada
l’aigua de la vida
en Tu, el pa del cel,
en Tu, el perdó dels pecats,
en Tu, ens és anticipada i promesa
la joia del segle venidor.
Crec en Tu, únic Déu de l’Amor,
Etern Amant, etern Amat,
Eterna unitat i llibertat de l’Amor.
En Tu visc i reposo,
donant-te el meu cor,
i demanant-te d’amagar-me en Tu
i d’habitar en mi.
Amén.
QUARESMA- 2011
Oferim tres pregàries que podem resar durant aquest tram final de la Quaresma. La pregària és un dels mitjans per a respondre a la crida del Senyor a convertir-nos i a creure en la Bona Notícia. Pregàri, dejuni i caritat haurien de ser els tres companys de camí de la nostra Quaresma, del camí de purificació que ens mena a la celebració de la gran festa de la Pasqua.
Atenció (Pregària de Quaresma)
Atenció, gos que mossega.
Atenció, obres.
Atenció, caiguda de pedres.
Atenció, corba perillosa.
Arreu, crides a estar atents.
Però on són les crides a l’atenció
que devem als altres:
les crides a la delicadesa,
les crides al respecte de l’altre
les crides a compartir?
Sóc un distret, Senyor.
Com podré escoltar aquestes crides
si només estic preocupat per la meva salut,
tancat en els meus somnis,
fatigat del meu treball,
fascinat per la TV…
Perdó, Senyor.
I les teves crides, Senyor,
els petits signes que m’adreces
a través de la gent propera o llunyana,
els grans signes que m’adreces,
a través de l’exemple dels sants
a través del missatge del teu evangeli.
a través de les invitacions a pregar.
Totes aquestes crides sovint no troben
sinó la meva indiferència…
Perdó, Senyor.
Ensenya’m, t’ho demano,
a estar atent
a tota la gent que espera,
a tots els sofriments,
a totes les esperances.
Afina la meva mirada
Desvetlla la meva capacitat d’amor,
Obre del tot el meu cor,
Afina la meva atenció,
Desenvolupa les mes atencions,
Fes-me girar envers els altres,
Fes-me girar vers Tu, Senyor.
*****
Servir i estimar
Crist no té mans,
té només les nostres mans per fer el seu treball avui.
Crist no té peus,
té només els nostres peus per guiar els homes cap a ell.
Crist no té llavis,
té només els nostres llavis per parlar als homes avui.
Nosaltres som l’única Bíblia,
que tots els pobles llegeixen encara.
Nosaltres som l’última crida de Déu
escrita en paraules i obres.
(d’una antiga pregària cristiana)
*****
“Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement…”
Senyor,
necessitem que avui tornis a repetir en nosaltres
el mateix miracle que un dia
vas fer amb aquell jove cec de Jerusalem.
Saps prou bé que som cristians vells,
amb el pes de molts segles a la nostra esquena
que en molts casos
no ha fet sinó provocar encegament i foscor en la nostra fe.
Per això el nostre gran error consisteix
a creure’s posseïdors de la veritable llum
i a no adonar-nos, en canvi, que no fem
sinó caminar per la vida a les palpentes.
Per això, Senyor, et demanem
que avui provoquis en nosaltres
aquest gran miracle de recuperar la vista veritable
que ens faci el camí més segur i més confiat:
una vista clara per tal que sapiguem mirar
lliures de prejudicis i de segones intencions,
una vista amb ulls de misericòrdia
que ens ajudi a compadir-nos de les flaqueses
i de les misèries dels altres,
una vista solidària que ens mogui davant la injustícia
i ens faci generosos i compromesos amb el dolor dels qui sofreixen,
una vista, Senyor… Tu saps prou bé quina ens fa falta realment.
Ajuda’ns també a ser comunicadors de llum
i dispersors de foscor i de tenebres;
fes que a través de la nostra clara,
honesta, sincera, generosa i solidària vida,
més que no pas a través de les nostres paraules,
molts altres arribin a descobrir la gran notícia que ets Tu.
*****
Pregària a sant Martí de Tours
que resem tots junts (cada any des del 2010), al final de la missa, el dia 11 de novembre, festa del patró de la parròquia.
Sant Martí, en el dia de la vostra festa
som aquí per honorar-vos,
per recordar la vostra santedat,
per demanar-vos que ens ensenyeu
a caminar cap a Déu.
Admirem el vostre gest,
quan éreu un jove soldat,
de compartir la capa amb un pobre.
Feu que, com vós, sapiguem
veure el rostre de Crist
en les persones més necessitades
que trobem en el nostre camí.
Puig que tanta gent confia en la vostra intercessió
Viladrau us pren per guia Sant Martí nostre patró.
Sabem que la vostra gran vocació
va ser viure com a monjo
i dedicar-vos intensament a l’oració.
Feu-nos comprendre que, enmig dels afanys
de la vida de cada dia, hem de buscar
temps per a trobar-nos amb Déu.
En aquest dia de la vostra festa
recordem que vau ser elegit bisbe de Tours
pel poble fidel
i que, com a bon pastor,
vau respondre a la confiança d’aquest poble
regint-lo amb caritat
i edificant-lo amb la paraula i amb l’exemple.
Puig que tanta gent confia en la vostra intercessió
Viladrau us pren per guia Sant Martí nostre patró.
Sabem que vau treballar de valent
per difondre la fe cristiana
i per formar el clergat;
que vau ser misericordiós i pacificador,
i que vau viure pobrament i humilment.
Ajudeu-nos, sant Martí,
a estimar i a servir l’Església del nostre temps
com vós vau estimar i servir l’Església
del vostre temps; intercediu per nosaltres
perquè tinguem saviesa
per a créixer en el coneixement de Déu
coratge per a mantenir-nos ferms en la fe,
fortalesa per a saber-ne donar testimoni.
Puig que tanta gent confia en la vostra intercessió
Viladrau us pren per guia Sant Martí nostre patró.
Sant Martí, patró de la nostra parròquia de Viladrau,
mireu amb afecte el nostre poble,
protegiu i beneïu les nostres famílies
per tal que l’estimació, el goig i la pau
arrelin fondament en les nostres llars.
Orienteu els nostres passos
a servir Déu amb llibertat d’esperit
i el proïsme amb caritat fraterna,
i feu que, ajudats per la vostra intercessió
i sota el vostre guiatge,
siguem capaços de perseverar-hi
tot al llarg de la nostra vida. Amén.
Puig que tanta gent confia en la vostra intercessió
Viladrau us pren per guia Sant Martí nostre patró.
Parròquia de Sant Martí de Viladrau,
Festa de sant Martí de Tours, 11 de novembre del 2021.
Punt de llibre que la parròquia de Sant Martí de Viladrau ha editat amb motiu de la festa del patró de la parròquia, sant Martí de Tours (11 de novembre). Acabada la celebració de l’eucaristia en honor de sant Martí, en sortir de l’església, es va repartir aquest punt de llibre a tothom. Si desitgeu tenir-ne alguns exemplars, els trobareu a l’entrada de l’església, a sobre una taula.
Durant els mesos d’estiu, si podem fer uns dies de vacances, tenim més temps per a pregar. Proposem resar, sobretot, la Litúrgia de les Hores, especialment la pregària de Laudes i Vespres, a qui bonament li sigui possible. Si el temps que podem dedicar a la pregària és més breu, proposem de resar una o altra d’aquestes dues conegudíssimes pregàries: una del P. Charles de Foucauld i l’altra atribuïda a Sant Francesc d’Assís.
Pregària de Charles de Foucauld (1858-1916)
Pare,
jo m’abandono a vós.
Feu de mi el que us plagui.
Feu el que feu de mi,
us ho agraeixo.
Estic disposat a tot,
ho accepto tot.
Mentre la vostra voluntat s’acompleixi en mi,
en totes les vostres criatures,
no desitjo altra cosa, Déu meu.
Poso la meva ànima en les vostres mans.
Us la dono, Déu meu,
amb tot l’amor del meu cor,
perquè us estimo
i per això m’és una necessitat d’amor
donar-me,
posar-me a les vostres mans sense mesura,
perquè vós sou el meu Déu.
Pregària atribuïda a sant Francesc d’Assís (1182-1226)
Senyor, feu de mi un instrument de la vostra pau!
Que on hi hagi odi, hi posi amor.
On hi hagi ofensa, hi posi perdó.
On hi hagi discòrdia, hi posi la veritat.
On hi hagi dubte, hi posi fe.
On hi hagi desesperació, hi posi llum.
On hi hagi tristesa, hi posi la joia.
Oh mestre, feu que jo vulgui més aviat consolar
que no pas ser consolat.
Comprendre, més que no pas ser comprès;
estimar més que no pas ser estimat.
Perquè és donant-nos que obtenim,
és oblidant-nos que ens trobem,
és perdonant que som perdonats,
és morint que ressuscitem a la vida eterna!
Pregària a la Trinitat
Oh Déu meu, Trinitat que adoro!
Ajudeu-me a oblidar-me de mi totalment per
establir-me en vós, immòbil i tranquil·la,
com si la meva ànima es trobés a l’eternitat!
Que res no pugui torbar la meva pau ni fer-me
sortir de vós, Oh Déu meu Immutable!
sinó que cada minut se m’emporti més endins del
vostre insondable Misteri.
Oh Verb etern, Paraula del meu Déu, vull passar la <\p>
meva vida escoltant-vos,
em vull fer totalment aprenenta
per aprendre-ho tot de vós.
Oh foc que consumeix, Esperit d’Amor,
veniu a mi per tal que es faci en la meva ànima com
una encarnació del Verb…
I vós, Pare, inclineu-vos sobre la vostra pobra petita
criatura, cobriu-la amb la vostra ombra…
Oh els meus Tres, el meu tot, la meva Benaurança,
solitud infinita, immensitat on em perdo,
em lliuro a vós com a esclava;
sepulteu-vos en mi,
per tal que resti sepultada en Vós,
tot esperant d’arribar a contemplar en la vostra
llum, l’abisme de les vostres grandeses.
Beata Elisabet de la Trinitat (1880-1906)
Pregària per a ser resada, sobretot, durant el temps de Pasqua, això és, durant la Cinquantena pasqual, que vam començar amb la Vetlla pasqual i que acabarem el diumenge de Pentecosta, després del rés de les segones vespres.
Morir i Ressuscitar amb Vós
Senyor crucificat i ressuscitat,
ensenyeu-nos a afrontar
les lluites de la vida quotidiana,
per tal que visquem
en una major plenitud.
Vós heu acollit humilment i pacientment
els fracassos de la vida humana,
com ara els sofriments de la vostra crucifixió.
Ajudeu-nos a viure
les penes i les lluites
de cada dia
com a ocasions de créixer
i de semblar-nos més a Vós.
Feu-nos capaços d’afrontar-les
pacientment i amb fermesa,
plens de confiança en el vostre suport.
Feu-nos comprendre
que no arribarem a la plenitud de la vida
sinó morint cada dia a nosaltres mateixos
i als nostres desitjos egoistes.
Ja que és solament morint amb Vós
que podem ressuscitar amb Vós.
Que res, en endavant,
no ens faci sofrir o plorar
fins el punt d’oblidar la joia de la vostra resurrecció!
Vós sou el sol esclatant de l’Amor del Pare.
Vós sou l’esperança d’una felicitat eterna,
Vós sou el foc de l’amor acceptat.
Que la joia de Jesús sigui força en nosaltres
i sigui, enmig nostre, lligam de pau,
d’unitat i d’amor,
Amén.
Mare Teresa de Calcuta
Pregària sobre l’amor de Déu
Us estimo, oh Déu meu, i el meu únic desig és d’estimar-vos fins al darrer sospir de la meva vida.
Us estimo, oh Déu meu infinitament amable, i m’estimo més morir estimant-vos que viure un sol instant sense estimar-vos.
Us estimo, Senyor, i l’única gràcia que us demano, és d’estimar-vos eternament.
Déu meu, si la meva llengua no pot dir en tot moment que us estimo, vull que el meu cor us ho repeteixi tantes vegades com respiro.
Déu meu, feu-me la gràcia de sofrir estimant-vos i d’estimar-vos sofrint.
Us estimo, oh diví Salvador, perquè fóreu crucificat per mi. Us estimo, oh Déu meu, perquè em teniu crucificat per vós en aquest món.
Déu meu, concediu-me la gràcia de morir estimant-vos i sentint que us estimo.
Déu meu, a mesura que m’acosto al final de la meva vida, feu-me la gràcia d’augmentar el meu amor i de perfeccionar-lo.
(Saint Jean-Marie Vianney, rector d’Ars. Pregària composta probablement l’any 1848 i publicada després de la seva mort l’any 1860. El sant va morir l’any 1859).
Parròquia de Sant Martí de Viladrau 