Per a més informació, vegeu Full informatiu n.6 (30-07-11)
Façana de l'església de Sant Martí de Viladrau
La parròquia de Sant Martí de Viladrau formava part del domini del Castell de Taradell. L’antiga església va ser consagrada per Berenguer Sunifred de Lluçà l’any 1082. Al seu voltant s’hi començaren a construir nuclis de cases, la Sagrera, i a finals del segle XIII ja tenia un mínim de 15 famílies, segons aporten documents de l’època.
Es conserven dues arcades de mig punt recolzades en dues columnes centrals de l’antiga església romànica que foren afegits el segle XII a la primitiva església.
Inicialment només tenia la nau central, i posteriorment s’hi construïren les capelles laterals, dedicades a la Mare de Déu i a Sant Joan. A partir del segle XVI la primitiva església romànica va ser ampliada amb nous altars. La primera fou la de Sant Sebastià (1580), vora el campanar, després la del Roser (1593) enfront de l’anterior. El 1638 la capella de Sant Francesc vora la del Roser i la de Sant Isidre abans del 1675 emplaçada enfront de la capella del Santíssim. Aquesta fou bastida el segle XIX. Les reformes posteriors unificaren els espais mostrant una imatge d’església de tres naus. A primeries del segle XVIII es va modificar el mur de migdia i la façana principal, barroca, es va fer el 1769, data que figura en una pedra situada al damunt de la portalada.
Damunt de l’arcada del portal de l’entrada es troba la imatge de sant Martí, bisbe. El campanar és quadrat a la meitat inferior i de vuit cares la part superior, acaba amb teulada cònica amb teules envernissades de colors verd i groc.
Parròquia de Sant Martí de Viladrau 